La poesia de l'Emigdi Subirats a La Pèrgola.

Com ja sabeu els que ens escolteu, al començar el programa de la setmana passada (núm. 11), vam llegir una poesia de l’autor ebrenc Emigdi Subirats (Veure biografia), acompanyada de fons per una cançó inèdita de l’Èric Vinaixa de Rodamons feta expressament per al programa.

Aquí teniu la poesia, i des d’aquí li donem les gràcies a l’Emigdi per deixar-nos utilitzar una obra seva al nostre humil espai.
La poesia la va publicar al seu bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi .

La força d'un destí hostil acompanya un poble
errant, cruel camí en aquest desert de sang
i densa pols , que embriaga l'odi irreverent
en jorns de combat fecund i estèril.

I el xiquet s'encomana a la força de la metralla,
la casa sucumbeix a l'impuls ferotge del tanc,
el govern del vell continent calla com una rata,
l'amo del món es desentén de la pau mundial.

El poble s'estanca arreu amb misèria acumulada,
màrtir d'un moment on domina l'argent,
ressonen arreu els tancs amb gana de sang
i els crits d'unes dames amb dol i plor.

I gent pueril s'espanta i manifesta,
s'anihila el pas d'un poble gran de la història,
la franja rebenta amb sang esfereïdora
i tot sembla inert en un trist pensament.

I el teu nom ens causa ràbia i plor a la retina,
és Palestina terra amb regust amarg,
maleïda la injustícia que han legalitzada,
maleït sigui qui taca la terra amb sang.